És un trastorn de base neurobiològica. La disfunció que causa el TDA-H ve donada per un desequilibri entre dos neurotransmissors cerebrals: la noradrenalina i la dopamina, que afecten directament a les àrees del cervell responsables de l’autocontrol i de la inhibició del comportament inadequat.
[1]Els nens que tenen un TDH on predomina la falta d'atenció:
- Tenen dificultat per centrar l'atenció en detalls
- Tenen dificultat per centrar durant molta estona seguida l'atenció en una tasca determinada
- Semblen no escoltar quan se’ls hi parla directament
- No segueixen les instruccions donades i no enllesteixen les feines
- Tenen dificultats per organitzar-se, perden materials, els fulls, etc.
- Eviten, els disgusta o es neguen a participar en aquelles tasques que demanen un esforç sostingut
- Es distreuen fàcilment amb qualsevol estímul extern
El tractament del TDH és un tractament multidisciplinari que ha de comptar amb la col·laboració de totes aquelles persones que formen part de l'educació del nen. La implicació dels pares i els mestres perquè el nen s'adoni de la seva situació i aprengui a afrontar-la és indispensable. Un cop el nen ho té assimilat, l'ajuda psicopedagògica i la medicació (en casos en què l'ajuda psicopedagògica és insuficient) són la millor forma per tal que el TDH afecti el mínim en la seva vida. Sigui com sigui, els nens amb TDH necessiten rebre reforç i ànims per aprendre a organitzar-se, i adquirir habilitats socials i de vida. El problema que manifesten té una causa biològica, no és una excusa. Aprendre i entendre el TDH són els primers passos per ajudar aquests nens a treballar i manegar amb el seu desordre. Els mestres són llavors capaços d'ubicar i controlar de millor manera aquest tipus d'alumne i així afavorir un millor nivell acadèmic, ja que una de les principals complicacions del TDH és el baix rendiment acadèmic i el fracàs escolar.
[1] Documentació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Trastorn_per_d%C3%A8ficit_d%27atenci%C3%B3_amb_hiperactivitat
